sábado, 13 de enero de 2018

La Sociedad HispanoMusulmana

Esta sociedad de los siglos VII-XII presenta diferencias religiosas:

  1. MUSULMANES: entre ellos están los "muladíes" o conversos del cristianismo al islam, la mayoría de los cristianos peninsulares se separaron en masa.
  2. CRISTIANOS: los que permanecieron fieles a la religión cristiana, se llamaron "mozarabes", en general eran personas vinculadas a la vida urbana (artesanos, funcionarios, hombres de letras.
  3. JUDIOS: Sus creencias fueron respetadas y llegaron a ocupar cargos importantes en la vida comercial y cultural.
También presentan diferencias étnicas y socioeconómicas:
  • MUSULMANES: son superiores socialmente a todos los otros grupos (pero entre ellos se establecen diferencias raciales y sociales: árabes yemenitas, sirios,bereberes o hispanogodos conversos, muladíes). Los árabes y los sirios forman la aristocracia musulmana en la que se inserta la aristocracia hispana conversa o no, el resto forma las masas populares campesinas.
  • JUDIOS Y MOZARABES: son minorías en retroceso contínuo que viven mayoritariamente en las ciudades (artesanos y clases media de las ciudades)
  • A partir del S. IX fueron incorporándose cantidades apreciables de negros sudaneses como ESCLAVOS. En el S. XI la oleada ALMORAVIDE (nómadas del Sahara) y en el S.XII la ALMOHADE (Bereberes maroquíes)
Apuntes 3º BUP

martes, 9 de enero de 2018

La Espiritualitat Teológica

Les diferents espiritualitats contemporànies provenen, per una banda, de l'experiència espiritua d'uns hombes i unes dones que han comunicat aquella experiència personal a uns deixebles i en alguns casos l'han institucionalitzada; per altra, estan condicionades per unes situacions hist´òriques col.lectives.
La noció d'una espiritualitat afegeix a la de vida cristiana en general la nota de tendència a la perfecció. Segons Vagaggini "És la doctrina de la manera d'assolir la unió amb Déu més perfecta ací baix" o com deia Brasó "El mode peculiaar de concebre i de realitzar l'ideal de la vida cristiana".
Així com una teología pressuposa una espiritualitat, tota espiritualitat parteix d'una experiència espiritual, "en definitiva els sistemes teológics no són més que l'expressió d'espiritualitats" (Chenu).
Ja des de l'època dels Pares hi ha una unitat entre la Biblia, la catequesi i la moral. Veiem com el Noutestament ens assegura tant la humanitat com la divinitat de Jesucrist tot i que les diferents maneree d'entendre el Crist originen maneres diferents d'entendre l'Esglèsia i la vida critiana (arrianisme, sabelianisme, apolinaristes, macedonians...).

Nacho Padró

domingo, 7 de enero de 2018